Als nens se'ls ensenya que s'ha d'ajudar el proïsme i ser generós. Se'ls educa en l'empatia, la solidaritat, la justícia, la cooperació, el respecte per la naturalesa. Després creixen i es posen a treballar. 

I tot el que el mestre els havia ensenyat, la gran majoria dels valors que han respirat a casa, s'esvaeixen: cops de colze, egoisme, explotació, estructures verticals, jornades interminables. En resum: un model laboral basat en els diners i no en les relacions personals. Les coses del capitalisme. Aquesta baula perduda és el que reivindica l'Economia del Bé Comú (EBC). Dimecres es va presentar l'associació catalana d'aquest corrent (www.ebccatalunya.cat) que anhela un model empresarial més humà. Va suscitar interès -unes 150 persones-, però també molts dubtes sobre fins a quin punt és realista plantejar tant bonisme.

L'EBC va sorgir fa cinc anys de la ment de l'austríac Christian Felber, un simpàtic economista, professor de la Universitat de Viena, ballarí i un dels fundadors d'ATTAC, organisme que promou el control democràtic dels mercats financers. Dimecres era un més entre el públic. Li tocava tancar l'acte, i ho va fer amb gallardia a l'insistir que l'EBC està «oberta a tots»: multinacionals, pimes, bancs, governs i societat en general. Sap que no podrà imposar res, per això fuig del«maniqueisme, del blanc o el negre», i convida a un «procés democràtic d'implementació». Un canvi tranquil, vaja.

La seva idea de fons es resumeix amb rapidesa. Aspira a fer que les empreses passin de l'afany de lucre al bé comú, entès com a benestar de les persones, tant les que formen part de la companyia com les que es beneficien dels seus productes i serveis. Vénen al cap l'economia social, la col·laborativa o la solidària. ¿En què es diferencien? L'Economia del Bé Comú planteja beneficis fiscals per a les empreses que facin un gir cap a aquest karma, i ha elaborat una mena d'auditoria capaç de posar una xifra al nivell de compromís de les companyies amb els seus principis.

A Catalunya, l'empresa pionera de l'EBC és Can Cet, un centre especial de treball amb una plantilla formada en un 82% per persones amb discapacitat. El seu gerent, Jorge León, va explicar les raons que el van portar a sotmetre el negoci a l'examen del bé comú. Es van analitzar els proveïdors, les entitats bancàries amb les quals treballen, l'ambient laboral i el servei que ofereixen, entre altres factors. L'entitat va treure bona nota, però va servir per a una cosa més: «Ha permès visualitzar un futur nou, projectar de manera diferent, centrada sempre en les persones».