1.Politica
Seguramente a los partidos actuales no les interese el encarcelamiento, ante las próximas elecciones, pero la justica va por su lado. En mi caso no defiendo que acaben en la prisión, aun sabiendo que es la aplicación de la ley, porque creo que para restaurar cierta paz, con una multa y la imposibilidad de seguir en cargo publico seria suficiente.
No digo nada de ceder a chantajes ni tampoco digo nada sobre que no se tengan que cumplir las leyes, solo digo que con esto no se acaba, no hay solución definitiva, aunque se establezca el orden porque los que vivimos aqui oimos conversaciones de independistas extremos y también de moderados, que no asumen esta solución aunque sea legal, no la asumen porque valoran otras consideraciones personales, que seguramente fuera no se acaban de comprender. Con esto no quiero decir que no se deba de castigar de alguna forma a quien ha traído todo este caos económico.
-Siendo el problema grave es que otros responsables se podrán seguir presentando a las elecciones.
-Siendo el problema grave es que otros responsables se podrán seguir presentando a las elecciones.
-El problema es que hay que ser muy cauto cuando en un territorio enfrentas a una mitad contra la otra mitad, decisiones precipitadas pasaran factura
-Contra la justicia no se puede ni se debe hacer nada por mas huelgas que convoquen, todo lo que puede hacer un gobierno es ser generoso y según acontecimientos ofrecer un indulto.
https://okdiario.com/espana/2017/11/03/mariano-rajoy-ministros-carcel-junqueras-voto-separatista-1482569?utm_source=onesignal&utm_medium=notificacion
https://okdiario.com/espana/2017/11/03/mariano-rajoy-ministros-carcel-junqueras-voto-separatista-1482569?utm_source=onesignal&utm_medium=notificacion
2.Economica
La caida de actividad economica en Catalunya es latente, y no se preve mejora al mnos hasta dentro de tres meses, estamos mucho tiempo sin control de la situacion economica, con 2100 empresas que han marchado de Catalunya.
¿como podran sobrevivir las pymes que no pueden marchar?
http://articulosclaves.blogspot.com.es/2017/11/5-anos-avisando-de-la-inviabilidad.html
http://articulosclaves.blogspot.com.es/2017/11/5-anos-avisando-de-la-inviabilidad.html
3.Social
Añado varios testimonios leudos en la red:
Jaume Barberà
12 horas ·
"No us preocupeu, tot està pensat."
A la bona gent, a la gent que t’atura amb llàgrimes als ulls, a la gent que vol la independència de tot cor, a la gent il·lusionada, a la gent que no ha fet del procés el seu “modus vivendi”, a la gent que necessita treballar per guanyar-se la vida, a la gent compromesa, a la gent honesta, a la gent que no menteix,a la gent que no practica l’antipolítica, a la gent que encara lluita per imposar-se a les emocions, a la gent que no actua per consignes, a la gent no és sectària, a la gent que encara vol pensar per ella mateixa:
No hi ha independència si no pots controlar el territori, si no tens el monopoli de la violència i si no et reconeix ningú. Es poden fer les declaracions que vulguis, es poden fer els actes que vulguis, però la realitat és la que és.
Creure’s que som república mentre la bandera de l’Estat hostil del qual ens hem separat oneja en el Palau de la Generalitat és enganyar la gent, és portar-la a l’escorxador. I és molt irresponsable. I els que ho diuen són uns cínics. I fan mal.
Com més triguem a reconèixer que la DUI ha estat un immens error, més trigarem a trobar una sortida. Com més triguem a sortir de la hiperventilació i de la sobreexcitació emocional, pitjor.
Són uns irresponsables tots els que van presionar el president Puigdemont per evitar que convoqués eleccions. Són uns irresponsables perquè sabien que no hi havia res preparat per aguantar l'enforntament amb Espanya per terra, mar i aire. Uns autèntics irresponsables.
Ara, ja som en el camí del martirologi. En el camí de la humiliació i de la vexació. Mig govern a l'exili i l'altre mig a l'Audiència Nacional. La Mesa, al Suprem. La Generalitat totalment intervinguda. I podria continuar, però tot això fa molt mal.
Ara, se'ns torna a dir que el 21-D és la nostra oportunitat. Mentida. Tornaran a dir-nos que la unilateralitat és possible. Mentida. Que si es guanya per més del 50%, ja ho tindrem. Mentida.
Se'ns explica que la pèrfida Espanya estava preparada per arribar fins on calgués per impedir la República. I fins on calgués significa arribar fins a la violència extrema.I que això va fer que no es donés l'odre de resistir, d'ocupar els carrers, d'activar els CDR, de fer aquesta cosa tan poètica i romàntica de la "resistència gandhiana". Quan sento això, no m'ho puc creure. No em puc creure que hi hagi persones que porten dècades vivint de la poítica i que no sàpiguen que els Estats es defensen amb tot el que tenen a l'abast per evitar perdre una part del seu territori. De veritat que això és extraordinàriament preocupant. Com es pot ser tan naïf!!!
Treballem per la reconciliació. Treballem per treure de la presó els que ja hi són i els que, desgraciadament, hi aniran. Treballem per evitar que els irresponsables que van fer impossible que no es declarés la DUI no continuïn en la política activa. Treballem per desemmascarar els que han viscut de l'agitació i de la propaganda extremadament subvencionada. Treballem per tenir un bon govern. Treballem per aconseguir que tornin les empreses que han marxat. I treballem per aconseguir una societat més justa i una redistribució de la riquesa més equitativa.
Treballem per acceptar l'altre. Treballem per treure banderes dels balcons. Treballem per aconseguir augmentar el nostre govern des de la política i no des de l'antipolítica.
I sí, jo també em sento corresponsable, en la part que em correspongui, per no haver-me oposat amb més contundència i vehemència a la unilateralitat i a la bogeria que ara patim.
I sí, preocupeu-vos, llegiu, mireu i escolteu tot allò que us diguin que no feu. Rebel·leu-vos. Hem de tornar a pensar, pensar per nosaltres mateixos.
12 horas ·
"No us preocupeu, tot està pensat."
A la bona gent, a la gent que t’atura amb llàgrimes als ulls, a la gent que vol la independència de tot cor, a la gent il·lusionada, a la gent que no ha fet del procés el seu “modus vivendi”, a la gent que necessita treballar per guanyar-se la vida, a la gent compromesa, a la gent honesta, a la gent que no menteix,a la gent que no practica l’antipolítica, a la gent que encara lluita per imposar-se a les emocions, a la gent que no actua per consignes, a la gent no és sectària, a la gent que encara vol pensar per ella mateixa:
No hi ha independència si no pots controlar el territori, si no tens el monopoli de la violència i si no et reconeix ningú. Es poden fer les declaracions que vulguis, es poden fer els actes que vulguis, però la realitat és la que és.
Creure’s que som república mentre la bandera de l’Estat hostil del qual ens hem separat oneja en el Palau de la Generalitat és enganyar la gent, és portar-la a l’escorxador. I és molt irresponsable. I els que ho diuen són uns cínics. I fan mal.
Com més triguem a reconèixer que la DUI ha estat un immens error, més trigarem a trobar una sortida. Com més triguem a sortir de la hiperventilació i de la sobreexcitació emocional, pitjor.
Són uns irresponsables tots els que van presionar el president Puigdemont per evitar que convoqués eleccions. Són uns irresponsables perquè sabien que no hi havia res preparat per aguantar l'enforntament amb Espanya per terra, mar i aire. Uns autèntics irresponsables.
Ara, ja som en el camí del martirologi. En el camí de la humiliació i de la vexació. Mig govern a l'exili i l'altre mig a l'Audiència Nacional. La Mesa, al Suprem. La Generalitat totalment intervinguda. I podria continuar, però tot això fa molt mal.
Ara, se'ns torna a dir que el 21-D és la nostra oportunitat. Mentida. Tornaran a dir-nos que la unilateralitat és possible. Mentida. Que si es guanya per més del 50%, ja ho tindrem. Mentida.
Se'ns explica que la pèrfida Espanya estava preparada per arribar fins on calgués per impedir la República. I fins on calgués significa arribar fins a la violència extrema.I que això va fer que no es donés l'odre de resistir, d'ocupar els carrers, d'activar els CDR, de fer aquesta cosa tan poètica i romàntica de la "resistència gandhiana". Quan sento això, no m'ho puc creure. No em puc creure que hi hagi persones que porten dècades vivint de la poítica i que no sàpiguen que els Estats es defensen amb tot el que tenen a l'abast per evitar perdre una part del seu territori. De veritat que això és extraordinàriament preocupant. Com es pot ser tan naïf!!!
Treballem per la reconciliació. Treballem per treure de la presó els que ja hi són i els que, desgraciadament, hi aniran. Treballem per evitar que els irresponsables que van fer impossible que no es declarés la DUI no continuïn en la política activa. Treballem per desemmascarar els que han viscut de l'agitació i de la propaganda extremadament subvencionada. Treballem per tenir un bon govern. Treballem per aconseguir que tornin les empreses que han marxat. I treballem per aconseguir una societat més justa i una redistribució de la riquesa més equitativa.
Treballem per acceptar l'altre. Treballem per treure banderes dels balcons. Treballem per aconseguir augmentar el nostre govern des de la política i no des de l'antipolítica.
I sí, jo també em sento corresponsable, en la part que em correspongui, per no haver-me oposat amb més contundència i vehemència a la unilateralitat i a la bogeria que ara patim.
I sí, preocupeu-vos, llegiu, mireu i escolteu tot allò que us diguin que no feu. Rebel·leu-vos. Hem de tornar a pensar, pensar per nosaltres mateixos.
------------
Ja era hora Jaume! Una mica de reflexió i seny... és el que es necessita ara per ara. Només desde la distancia emocional es podia veure clar el que ens venia a sobre. No dono crèdt com fins ara ningú ho veia que era un suicidi per els catalans fer tot el que s'ha fet. Jo ho deia al meu voltant i ningú semblava voler escoltar... estic indignada per com s'han fet les coses. SOC CATALANA, DIGNA I ORGULLOSA de seguir-ho sent i seguir viatjant per el món amb l'admiració que fins ara ens tenia el món. I ara?.... Estic trista per com ens han destroçat amb eines legals desde el govern i com ens han trencat els avanços que havien aconseguit les nostres mares i avis... TOT PLEGAT UNA DISBAUJA COLECTIVA AMB UN PENSAMENT I FORMES DEL SEGLE PASSAT I de persones que no saben pensar en les conseqüencies del que es fa. A veure quan de temps triguem en aixer el cap. per no dir.... l'economia, que ara per ara, s'ha aturat completament. COMPLETAMENT agraïda per el teu post, per saber reflexionar sobre tot el has/hem viscut. Salutacions. Com sempre, desde el diàleg i la democràcia, espero que la gent sigui conscient de que junts, d'una altre manera, podem construir un món millor. Marta Mañes .