Com que tothom assegura que els robots ocuparan no sé quants llocs de treball durant els propers anys, ha començat el debat de si els C3PO amb els quals conviurem haurien de pagar una contribució a la Seguretat Social.

Aquesta idea és tan antiga com absurda, i parteix d’una concepció totalment gremial del món econòmic, d’una mentalitat retrògrada i d’una aproximació al progrés que confon els ous amb els cargols.

Les màquines han anat substituint treball humà des que es va inventar la roda. ¿Paguen Seguretat Social els tractors per tota l’ocupació que van prendre als agricultors quan es va mecanitzar l’agricultura? ¿Paguen Seguretat Social les línies de muntatge per tota l’ocupació que van prendre als treballadors de l’era industrial? ¿Paguen Seguretat Social els cotxes per tota l’ocupació que van prendre als conductors de carros quan es va mecanitzar el transport? ¿Paguen Seguretat Social les impressores per tota l’ocupació que van prendre als administratius quan es va mecanitzar l’escriptura? ¿Paguen Seguretat Social els ordinadors per tota l’ocupació que van prendre de la computació manual quan es va mecanitzar?

És com quan es va demanar un cànon a internet per compensar les vendes de música i cinema de les botigues tradicionals. Per una qüestió de “drets adquirits”, de por al canvi i per falta de saber reconvertir-se, resulta que hem de posar impostos al futur per pagar el passat. Així no s’avança. La tecnologia i la mecanització de l’espècie humana comporten destrucció creativa. És a dir, es destrueix a curt termini, però per guanyar-hi a continuació.