TÍTOL VI - Del finançament de la Generalitat
CAPITOL I (Les finances de la generalitat)
Article 201- Principis
Considerem important les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat
1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generali- tat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei or- gànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Consti- tució.
2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut.
Este articulo nos indica los principios según los cuales se regirán las relaciones entre estado y generalitad. En el punto 4 resalta dos puntos importantes: -no discriminación respecto a otras comunidades y el principio de solidaridad con otras comunidades
Article 203 - Competències financeres
Article 203 - Competències financeres
1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement del finançament de la generalitat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent:
a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa.
3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204.
5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa.
6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental.
Especifica la libertad de acción en las competencias traspasadas, asi como de sus rendimientos totales o parciales, las obligaciones ,la capacidad normativa excepciones, reducciones, bonificaciones etc) además de sus competencias para establecer sus propios tributos. Con esta reglamentación se delimita las responsablidades de cada parte.
ARTICLE 204 - L’Agència Tributària de Catalunya
(Creació de l'Agencia Tributaria de Cat. com a òrgan de gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos propis de la Generalitat i els impostos cedits totalment per l'Estat)
1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya.
2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya.
3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tribu- tàries dels contribuents.
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment.
4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1.
5. Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals.
Esta reglamentación nos especifica las condiciones para la creación de una agencia tributaria de Catalunya,exclusivamente para los tributos traspasao que gestiona, siendo los de ámbito estatal gestionados por la administración central, exceptuando los casos en que se decida colaborar entre ambas partes. La implantación de esa administración tributaria supone un cambio fundamental en la gestión de los tributos en el ámbito de la Generalidad de Cataluña. La nueva agencia pública puede hacerse cargo de la gestión propia de los tributos, y absorver funciones que correspondían a distintas unidades del departamento de finanzas.
Esta ley indica la cogestion de unos impuestos determinados por el estado, en contra de las intenciones que pretenden convertir la Agencia Tributaria de Cataluña en la autoridad fiscal única competente en la gestión y recaudación de tributos gestionados en territorio catalán, para poner en marcha una hacienda propia.
CAPITOL II - EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
Article 212 - El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes
les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
Especifica la Limitacion sobre que la ley de presupuestos no puede crear tributos si puede modificar una ley tributaria.
CAPÍTOL III - LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS
Article 218 - Autonomia i competències financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències.
2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin dele- gar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució.
Especifica las competencias de la generalitat en los gobiernos locales, siendo los gobiernos locales quienes tienen capacidad para regular sus propias finanzas locales, con sus propias bonificaciones y excepciones que establezcan. La generalitat es quien ejerce la tutela financiera de los gobiernos locales.
Article 219. Suficiència de recursos
1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’a- tendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finança- ment del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat.
4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a ter- me tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència.
5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot compor- tar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut.
En el caso de tranferencias a los gobiernos locales se debe de asegurar que estos tengan los recursos para afrontar la prestación traspasada.
TÍTOL VII - De la Reforma de l’Estatut
D'aquest punt només hi ha dos articles i he seleccionat els dos perque van vinculats. He marcat les parts més importants. La idea principal - Recullen els canvis que es van fer de l'Estatut del 2005 al 2006. I per tant és un punt que es vincula amb tot L'estatut en general.
Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat
1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciuta- dans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a propo- sar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la con- sulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Cata- lunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per estatut d’autonomia de catalunya 2006 de la reforma de l’estatut la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223.
d) d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Par- lament fins que hagi transcorregut un any.
Reglamenta las condiciones que se deben de cumplir para realizar los procedimientos referidos
Article 223. La reforma de la resta dels títols
1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha
d’ajustar al procediment següent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’arti- cle 222.1.a.
b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues ter- ceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parla- ment l’ha de trametre al Congrés dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la pro- posta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent.
e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de consti- tuir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamenta- ris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els ter- mes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parla- ment, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjun- tament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’a- cord amb el procediment ordinari establert pels respectius regla- ments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Gene- ralitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.
g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’a- cord amb el procediment ordinari establert pels respectius regla- ments parlamentaris.
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2.
i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Gene- ralitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.
2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
Reglamenta las condiciones para llevar a cabo los procedimientos referidos
¿ se puede utilizar la Ley de Acompañamiento de Presupuestos de la Generalitat para por ejemplo crear una agencia tributaria catalana (enmienda núm. 426 al Proyecto de Ley de Medidas Fiscales, Financieras y Administrativas ) ?
Agencia Tributaria propia catalana
La Asociación empresarial Empresaris de Catalunya, favorable al mantenimiento de Catalunya dentro de España, ha rechazado el plan contra el fraude fiscal 2015-2018 presentado este miércoles por la Generalitat y que supone casi duplicar la plantilla de la Agencia Tributaria de Catalunya (ATC)
http://www.catalunyapress.cat/es/notices/2015/04/empresaris-de-catalunya-pide-a-la-generalitat-desistir-de-la-hacienda-propia-120594.php.
Según ha expuesto en un comunicado este jueves, una Agencia Tributaria propia catalana "provoca inseguridad jurídica, no está contemplada en la ley y disuade la inversión extranjera en Catalunya por suponer más trabas e incluso por provocar duplicidades con la Agencia Tributaria".
Según el presidente de la entidad empresarial, José Bou, "hay que aparcar la creación de la agencia tributaria catalana para profundizar en la colaboración con la Agencia Tributaria estatal".
También ha abogado por aplicar las normas de mercado interior único existentes -"que la Generalitat ignora"- que facilitan a las empresas su pleno desarrollo en el mercado nacional.
FISCALIDAD CONFISCATORIA
Asimismo, considera que hay que tener en cuenta que la fiscalidad no puede tener un carácter confiscatorio, en el que la administración detrae recursos a los sectores productivos "con el único fin de mantenerse a sí misma y el de sufragar organismos o políticas no amparadas por la ley, y que suponen un claro uso partidista de recursos públicos".
Para Bou, la creación de una agencia tributaria de la Generalitat "tendrá que ser sufragada con nuevos impuestos que contraerán la capacidad de las empresas para invertir y crear empleo".
Ha añadido que el fraude se combate "esencialmente" con tres medidas: fiscalidad baja, normas simples y facilidades telemáticas en el pago.
Los Nuevos modelos federales, una perspectiva competencial, Galicia y Escocia
https://books.google.es/books?id=vcd-k3ZlNegC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=creaci%C3%B3n+agencia+tributaria+de+Catalunya&source=bl&ots=ZAPgady2GP&sig=W3gK3ztrirKX6VPUUhn9auyLwr4&hl=es&sa=X&ved=0CEgQ6AEwBzgeahUKEwir3dHDnuHIAhVMHxoKHa_KCwk#v=onepage&q=creaci%C3%B3n%20agencia%20tributaria%20de%20Catalunya&f=false