Transició xinesa
Pequín està adoptant un nou model econòmic que emfasitza el consum i el sector serveis en substitució de la indústria
Les autoritats tanquen fàbriques i augmenten la inversió en recerca i desenvolupament
Aquesta transformació econòmica coincideix amb un fort període d'inestabilitat i volatilitat als parquets borsaris del gegant asiàtic
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/-/931346-transicio-xinesa.html
La “nova normalitat”xinesa es pot entendre si es posa en un cert context històric
El 8 d'octubre del 1990, McDonald's, la controvertida cadena de menjar ràpid líder mundial, va escollir Shenzhen, localitat situada a la província de Guangdong i a tocar de Hong Kong, per obrir el seu primer restaurant a la Xina. Situada al districte de Jiefang, la zona comercial i de negocis més vibrant de Shenzhen, la cadena de menjar ràpid es va guanyar ràpidament els consumidors locals amb un establiment pensat per a 500 persones i el desplegament, poc subtil malgrat la novetat, de la seva clàssica i reconeguda iconografia.
Deu anys abans, Shenzhen s'havia convertit en camp de proves del capitalisme a la Xina i en el bressol del desplegament de les reformes econòmiques de Deng Xiaoping, gràcies a la seva localització estratègica. Inversions i desenes de milers de treballadors vinguts d'arreu del país van confluir a Shenzhen, que va adoptar a l'engròs un model basat en la indústria i la manufactura. Així, la ciutat va passar de ser un humil poble de 30.000 pescadors a esdevenir una megalòpoli de 10 milions amb un índex de creixement anual de dos dígits durant 35 anys. El model, imitat des d'aleshores en altres regions, va permetre a la Xina un creixement anual del 10% de mitjana i convertir-se en la segona economia del planeta.
Avui, però, aquell model basat
en la fabricació que va catapultar Shenzhen comença a quedar obsolet i la província adopta nous plans per a la seva economia, valorada
en prop d'un bilió d'euros. El pla de Guangdong se centra en la innovació, els serveis i un creixement sostenible menor, però de més qualitat. En els darrers anys, l'administració de la regió ha limitat la indústria pesant, ha focalitzat els esforços en el sector serveis i ha augmentat la inversió en investigació i desenvolupament a Shenzhen a nivells similars als de Corea del Sud, tal com demostra l'èxit d'empreses basades en les noves tecnologies com ara Huawei, operadora de telèfons mòbils, i Tencent, desenvolupadora, entre altres eines, de l'innovador i popular servei de missatgeria WeChat, que combina funcions de WhatsApp i Facebook.
en la fabricació que va catapultar Shenzhen comença a quedar obsolet i la província adopta nous plans per a la seva economia, valorada
en prop d'un bilió d'euros. El pla de Guangdong se centra en la innovació, els serveis i un creixement sostenible menor, però de més qualitat. En els darrers anys, l'administració de la regió ha limitat la indústria pesant, ha focalitzat els esforços en el sector serveis i ha augmentat la inversió en investigació i desenvolupament a Shenzhen a nivells similars als de Corea del Sud, tal com demostra l'èxit d'empreses basades en les noves tecnologies com ara Huawei, operadora de telèfons mòbils, i Tencent, desenvolupadora, entre altres eines, de l'innovador i popular servei de missatgeria WeChat, que combina funcions de WhatsApp i Facebook.
Alhora, ha traslladat fins a 3.000 fàbriques cap a àrees menys desenvolupades i ha tancat acereries i indústries de ciment amb capacitat d'entre 2,5 i 4,4 milions de tones. De manera paral·lela, la despesa en recerca i desenvolupament de Guangdong va equivaldre l'any passat al 2,4% del PIB de la província, 1,1 punts superior al 2007, segons dades oficials. Fa tres dècades, la província va servir de far per a la resta del país en l'obertura econòmica i aquest cop guia la Xina en la transició des d'una economia basada en la indústria pesant fins a una que posa èmfasi en els serveis, la innovació i el consum, allò que les autoritats de Pequín anomenen la “nova normalitat”.
Bases antigues
L'economista Hu Angang, director del Centre d'Estudis Xinesos de la Universitat Tsinghua, detalla que Pequín va posar els fonaments de
la transició econòmica el 2011 amb el dotzè pla quinquennal. Amb la mirada posada en una època de desacceleració del creixement, Pequín es va comprometre a crear 45 milions de llocs de treball a les zones urbanes i a reestructurar l'economia amb l'objectiu d'expandir el sector serveis des del 43% del PIB fins al 48%, a través de la diversificació de les finances i el foment de l'ocupació. Alhora, Pequín va emfatitzar la innovació científica amb l'augment de fons estatals per a la investigació i el desenvolupament des d'un 1,75% del PIB el 2010 fins al 2,2% el 2015, i ja és el segon país en volum de finançament destinat a recerca. “El 2012, menys de tres dècades després que la Xina aprovés la seva primera patent, ja hi ha gairebé un 50% més de patents al país asiàtic que als Estats Units”, detalla l'economista Hu. Tot plegat, sense oblidar el benestar social i el respecte pel medi ambient, amb la reducció de les emissions de diòxid de carboni.
la transició econòmica el 2011 amb el dotzè pla quinquennal. Amb la mirada posada en una època de desacceleració del creixement, Pequín es va comprometre a crear 45 milions de llocs de treball a les zones urbanes i a reestructurar l'economia amb l'objectiu d'expandir el sector serveis des del 43% del PIB fins al 48%, a través de la diversificació de les finances i el foment de l'ocupació. Alhora, Pequín va emfatitzar la innovació científica amb l'augment de fons estatals per a la investigació i el desenvolupament des d'un 1,75% del PIB el 2010 fins al 2,2% el 2015, i ja és el segon país en volum de finançament destinat a recerca. “El 2012, menys de tres dècades després que la Xina aprovés la seva primera patent, ja hi ha gairebé un 50% més de patents al país asiàtic que als Estats Units”, detalla l'economista Hu. Tot plegat, sense oblidar el benestar social i el respecte pel medi ambient, amb la reducció de les emissions de diòxid de carboni.
La “nova normalitat” xinesa s'entén amb cert context històric. A la dècada dels vuitanta, la Xina va desenvolupar un creixement econòmic similar al de l'economia nord-americana entre el 1870 i el 1913, i el Japó, entre el 1950 i el 1973, amb la diferència que el gegant asiàtic va créixer a un ritme de dos dígits durant tres dècades. Fins a cert punt, doncs, l'actual desacceleració xinesa era inevitable, atesa la dificultat d'assolir un 10% del creixement quan el volum del PIB ja excedeix els 9 bilions d'euros.
Amb tot, la transformació en el model de creixement de la Xina ha coincidit amb un període d'inestabilitat a les volàtils borses xineses i amb el descens gradual de l'activitat manufacturera i les vendes a l'estranger. Des de l'agost passat, Pequín s'ha vist obligat a intervenir en l'economia amb baixades dels tipus d'interès als préstecs i als dipòsits i amb la reducció en mig punt percentual del coeficient de reserva de capital exigit als bancs del país. Alhora, va devaluar el iuan i va insinuar que el col·loca a mercè de les pujades i baixades dels mercats. Tot plegat, però, no ha servit per tranquil·litzar els parquets, una mostra que la Xina encara brega per adaptar-se a la “nova normalitat”.