La caserna d’operacions de DIYbio Barcelona se situa al centre per a creadors MADE. L’espai no és l’únic que comparteixen els biohackers amb la cultura maker. Grajales explica que la confluència de la filosofia DIY amb les impressores 3D, el micromecenatge o el programari lliure produeix una “tempesta” perquè la biologia esclati i traspassi els seus límits actuals. Per Grajales i Jansà, Catalunya compta amb un gran potencial perquè els wetlabs floreixin. Ells ho intenten i aquesta tardor ja han organitzat algunes activitats sobre el tema. Han celebrat un taller per cultivar bacteris bioluminescents i una sessió per aprendre a fabricar un microscopi amb el xip i l’òptica d’un ratolí.

Les activitats de DIYbio Barcelona traspuen quins són els principals objectius de la comunitat biohacker : fabricar les seves pròpies eines de laboratori, experimentar amb la biologia sintètica per diversió o en un sentit pràctic, obrir els laboratoris a públics més amplis i maridar la biologia amb l’art i la tecnologia. A Amsterdam, on prefereixen els termes Do It Together Bio -“perquè tot el que fas tu sol t’ho ha ensenyat algú altre”, diu Evers-, també es fabriquen el seu equipament de laboratori, com ara una màquina de PCR o termociclador, que serveix per multiplicar ADN i fer diagnòstics. Fabricant algunes peces amb impressores 3D i reciclant-ne d’altres, els biohackers han aconseguit abaratir aquesta eina bàsica de laboratori dels 2.000 euros a una forquilla d’entre 20 i 390 euros, i les centrifugadores, de 1.500 euros a 80. Són uns càlculs que publiquen en un article acadèmic investigadors com Thomas Landrain, l’ànima del projecte parisenc La Pallaisse, un dels espais DIYbio més actius arreu del món, juntament amb el Genspace de Nova York.

A més de hackejar equipament de laboratori, què més mou els biohackers? Al wetlabd’Amsterdam treballen amb genètica, microbiologia, reactors d’algues i cultiu de teixits, entre d’altres. Alguns dels projectes DIYbio proposen alternatives per contaminar menys o abaratir tractaments mèdics. A Barcelona, per exemple, s’esforcen a crear una bombeta bioluminescent, en què la llum no sigui elèctrica sinó produïda per bacteris. “La sípia, per pescar, utilitza una bossa amb uns bacteris que emeten llum i atreuen els peixos. La idea és ficar aquests bacteris en una bombeta”, explica Jansà. El biòleg no està convençut del resultat, però puntualitza: “Pel camí, aprenem. I poden sortir idees artístiques o que acabin en un model de negoci”. El projecte del bacteri bioluminescent està liderat per l’arquitecta Akanksha Rathee, amb la col·laboració de Neel Kaul. En altres llocs, els biohackers ja han creat start-ups i han finançat productes a través de crowdfunding a partir de les idees que han sorgit al laboratori.

Per reduir l’impacte al medi, per exemple, a La Pallaisse han aconseguit fabricar tinta biodegradable, a partir d’un cultiu de bacteris. I a Amsterdam volen combatre la caça furtiva d’elefants plantejant alternatives a l’ivori del seus ullals. L’artista Nina van den Broek crea joies a partir de les dents de llet que, polvoritzades i barrejades amb altres components, esdevenen un material similar a l’ivori. Els biohackers d’avui s’afegeixen a pioners com l’americanobrasiler Eduardo Kac, que va crear un conill verd fluorescent, i Meredith Patterson, que va inventar un biosensor de iogurts que permetia detectar la llet contaminada amb melanina.

Evers explica que la comunitat DIYbio europea està immersa en la recerca d’alternatives per als antibiòtics, ja que d’aquí pocs anys, diuen, podrien ser ineficients. Per Evers, ni la indústria farmacèutica ni la universitat s’estan implicant com caldria a resoldre el problema. De fet, per molts, el DIYbio s’ocupa del que l’acadèmia i el mercat desatenen i constitueix una manera d’investigar sense els constrenyiments d’aquests àmbits, que en paraules de Jansà no s’arrisquen a explorar “idees boges”.

Per Grajales, l’acadèmia té “una estructura massa rígida” i “es pot perdre en teories”, mentre que Evers carrega contra la indústria farmacèutica que només “vol fer diners”: “Si lucrar-se va per davant de la responsabilitat de tenir una societat sana, estem fent alguna cosa malament”. Per això, explica l’holandès, també es treballa en nous protocols com ara Biocommons, que, en essència, vol extrapolar les llicències Creative Commons a les substàncies i coneixements que sorgeixen als laboratoris, per abaratir cures que ara el sistema de patents encareix. En aquest sentit, al wetlab també col·laboren amb l’Immunity Project, una empresa que pretén crear una vacuna gratis contra el VIH.

La possibilitat que el DIYbio doni ales al bioterrorisme, les clonacions o altres perills no s’escapa d’aixecar suspicàcies, però Jansà ho veu com una “paranoia” per desconeixement: “Si vols crear un virus, necessites un bon laboratori per no contaminar-te tu mateix”. Elsbiohackers no han arribat a aquest nivell de sofisticació. Grajales recalca que la comunitat penalitza comportaments inadequats, mentre que Evers destaca que la majoria delsbiohackers compleixen escrupolosament normes ètiques i de seguretat rigoroses per “no fer-se mal a ells mateixos, a altres, als animals o al medi que els envolta”. A Amsterdam, tenen un expert en seguretat que supervisa el laboratori i, a més, abans de trepitjar-lo tothom ha de formar-se en bioseguretat.