Silencios culpables y engaños inocentes Martí Saballs Pons
Sigo esperando un comunicado del Col.lectiu (Colectivo) Wilson. Formado el 9 de noviembre de 2012, en honor del expresidente de Estados Unidos Woodrow Wilson (1913-1921), lo suscribieron los economistas Jordi Galí, Xavier Sala iMartín, PolAntràs, Gerard Padró,Jaume Ventura, y el polítólogo Carles Boix. Todos con empleo, doctorado, cátedra y/o experiencia en universidades anglosajonas. Uno de ellos, Galí, sigue siendo considerado uno de los grandes expertos mundiales en políticas monetarias.
Sigo esperando un comunicado del Col.lectiu (Colectivo) Wilson. Formado el 9 de noviembre de 2012, en honor del expresidente de Estados Unidos Woodrow Wilson (1913-1921), lo suscribieron los economistas Jordi Galí, Xavier Sala iMartín, PolAntràs, Gerard Padró,Jaume Ventura, y el polítólogo Carles Boix. Todos con empleo, doctorado, cátedra y/o experiencia en universidades anglosajonas. Uno de ellos, Galí, sigue siendo considerado uno de los grandes expertos mundiales en políticas monetarias.
Desde la fecha de su fundación, los Wilson, como se les empezó a llamar, empezaron muy activos a favor del derecho de autodeterminación de Cataluña y a exponer sus ideas sobre la viabilidad económica de la comunidad como nación independiente de España.Quien quiera solazarse con sus proclamas, basta con que vea su página web: www.wilson.cat. Su existencia daba un aire de honorabilidad a los defensores del independentismo, que tenían en el exconseller de Economía, el sabio AndreuMas-Colell, a su gran mentor intelectual.
El colectivo, a cuyo manifiesto de catorce puntos se adhirieron 12.205 firmas, realizó su último comunicado público el 5 de junio de 2017. Se unía a otros dos colectivos creados alrededor del secesionismo, Praga y Emma. El título del documento era el siguiente: "¿Por qué Europa vería con buenos ojos un referéndum en Cataluña?" Desde entonces, salvo actuaciones privadas de algunos miembros del grupo, comoSala iMartin, en las redes sociales o los medios públicos catalanes, el silencio.
Con quien reconoce sus errores y realiza autocrítica, aunque sea leve, siempre es posible ser indulgente; con quien calla o sigue abrazándose al victimismo y a la búsqueda y creación de enemigos para justificar sus actos, pasados y presentes, ya no. Un amigo mío que trabaja en una empresa multinacional de instrumental médico me confesaba su "rabia" cuando se confirmó que Barcelona no sería la sede de la Agencia Europea del Medicamento (EMA, por sus siglas en inglés). Otra oportunidad perdida en inversiones, empleos, captación de talento, conferencias e investigación de primer nivel para Barcelona, Cataluña yEspaña. No sabemos qué hubiera ocurrido de no haber existido el movimiento prosecesionista en Cataluña.Sí sabemos que, solo por su existencia y la tensión e inseguridad que ha creado y aún puede crear, Barcelona deja de ser una ciudad atractiva para invertir.Si, además, le añadimos, la ambigüedad manifiesta de la alcaldesa Ada Colau respecto a todo lo que suene a inversiones y creación de riqueza, aumenta el divisor.
Ahora todo son arrepentimientos. El Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat y el Gobierno español unieron fuerzas para liderar la solicitud de la EMA. Lo más granado de la sociedad civil catalana, a través de sus diversas asociaciones e instituciones, también se movilizaron para hacer el lobby pertinente. La primera vez que vi la fotografía/selfie en que estaban juntos la ministra Dolors Montserrat; el hoy fugado exconsejero de Sanidad, Toni Comín; y el teniente de alcalde de Barcelona,el socialista Jaume Collboni -ya no lo es debido a que la coalición de los Comunes que lidera Colau decidió romper el pacto con el PSC-, pensé que Cataluña aún tenía esperanzas. Que la hipocresía no podía ser tan gratuita.Que si los representantes de estos tres gobiernos podían unirse significaba que el secesionismo frenaría antes de enviarnos al precipicio. Volvimos a ser engañados. Inocentemente. Comín, de risa fácil y cuyo principal mérito como consejero fue no remover nada para no empeorar la sanidad catalana, ha sido uno de los principales adalides del lanzamiento de odio contra España.
Se acerca el 21-D sin saber qué dirección tomaremos los catalanes esta vez. Sigue el engaño. Las emociones están a flor de piel. A estas alturas, intentar convencer con datos, hechos e historia a quienes siguen convencidos de la utopía independentista me parece una pérdida de tiempo. En la lista de Junts per Catalunya que lidera el fugado Carles Puigdemont conozco a personas, especialmente un señor de Barcelona, por quienes tengo un profundo respeto personal, intelectual y profesional. Como considero que las personas estamos por encima de los excesos políticos, ideologías y guerras de identidades, mantengo la esperanza de que el lío en que estamos inmersos se acabe arreglando para bien.
Hasta la fecha de las elecciones pueden ocurrir acontecimientos insólitos, algunos -como un regreso del expresident fugado y sus consejeros a Barcelona- no pueden descartarse. El secesionismo ya ha avanzado que su próxima manifestación será en Bruselas el 7 de diciembre. La capital belga hará su agosto vendiendo mejillones. Los políticos presos quieren salir aduciendo ahora que acatan la aplicación del artículo 155. Los partidos constitucionalistas tendrán que cuidar sus campañas. Ya se han visto las consecuencias negativas del procés.Ahora, hay que vender optimismo y regeneración;crecimiento y gestión. Mi amigo que sintió "rabia" ayer y "tristeza" otros días, ha recibido una oferta para trabajar en Madrid. Confía no tener que aceptarla. Confía en el resultado del 21-D.
- http://www.expansion.com/economia/politica/2017/11/22/5a159adaca4741c7418b45da.html#
Tambien hay que observar que hay economistas del colegio de Catalunya, que a dia de hoy dicen que "no hay para tanto" cuando aqui nunca habiamos visto que las empresas marcharan.
Foment alerta de la sitaucion actual, el colegio de economistas de Catalunya dice que no es verdad...
En fin la ilusión,parece que ciega a mas de uno.
Acabo con una valoración personal, no hay preparación para crear un nuevo estado y menos en tan poco tiempo, no quisierón plantear un referendum con tres opciones: Quedarse como ahora, federalismo o independendencia, hicierón su estrategia todo o nada, sus ideas unilaterales, porque saben que sus fieles lo seguiran siendo a pesar de sus errores. Gracias por su articulo valiente, hablar de colegas de profesión, siempre es complicado.
La situación actual, repito, es irreversible. Son tantas las promesas incumplidas que ninguna promesa nueva pude detener la voluntad de un pueblo que ha perdido la confianza en el Estado español, y de forma clara con los gobiernos del PP y del PSOE.
En mi opinión, el proceso democrático en el que está inmerso Cataluña no se detendría con promesas de financiación. El pueblo catalán conoce que los recursos que se generan en Cataluña, unos 80.000 millones de euros anuales, se verán incrementados con la independencia, con más actividad económica, con mayor empleo, con más cotizaciones a la seguridad social catalana. Recursos que son sobradamente suficientes para ofrecer los servicios y las infraestructuras que la población y las empresas necesitan.
Lejos de desestabilizar la economía, a medida que avanza el proceso democrático hacia la independencia, más son las empresas que toman posiciones, sabedoras de que Cataluña día a día se está convirtiendo en la puerta sur y en la capital económica del sur de Europa.
....Cataluña hay unas 6.000 multinacionales que quieren seguir operando con toda normalidad. Cuatro, de la Unión Europea no se sale fácilmente, el proceso está previsto en el artículo 50 del tratado y debe ser una decisión voluntaria unilateral de quién se quiere separar. Cinco, existen opiniones de técnicos que lo que proponen es la tramitación de un derecho transitorio para la readmisión automática de Cataluña como la de Yves Gounin del Consejo de Estado francés o la de Kai-Olaf Lang, asesor del parlamento alemán. Y seis, hoy Catalunya no está representada directamente en ningún organismo de la unión Europea. La representación se realiza a través del Estado español, representación que no atiende normalmente a los intereses de Cataluña como, por ejemplo, en la política agraria común, con el corredor mediterráneo.
Entrevista a Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia del Col·legi d'Economistes @economistescat
Aquests darrers dies veiem com patronals i partits exposen xifres de previsions econòmiques molt negatives per a Catalunya. La majoria, atribuïdes al canvi de seu social de moltes empreses arran del decret aprovat pel govern espanyol i arran de la situació política. L’últim de fer-ho va ser Foment del Treball, que dimarts va parlar de la possibilitat que algunes companyies deslocalitzessin els centres de producció. En vista de tot això, ahir el Col·legi d’Economistes va qualificar aquestes previsions d’agosarades. En parlem amb el president de la comissió d’economia del col·legi, Modest Guinjoan. És del parer que fer prediccions d’aquesta mena no fa sinó escampar alarma i que amb l’onada de canvis de seu social que hi ha hagut es confon el ciutadà.
—Per què és tan agosarat de dir que pot haver-hi deslocalitzacions d’empreses arran de la situació política?
—Perquè és una incògnita, no sabem què passarà. Vivim en un entorn d’incertesa política i no sabem cap on aniran els diferents actors polítics ni quines reaccions tindran uns i altres. Per tant, predir que marxaran empreses creiem que és tant com dir que a partir d’ara no vindrà cap més turista alemany. Respectem les opinions de tothom, però no hi ha cap base adequada per a fer afirmacions alarmistes.
—Teniu constància que hi hagi hagut cap deslocalització aquestes últimes setmanes?
—Per motius polítics, no en costa ni una. Vaja, potser estem mal informats, però ja se sabria. Poso la mà al foc que no n’hi ha hagut.
—Foment diu que a partir de l’1 d’octubre hi ha hagut una fugida en massa de seus socials d’empreses fora de Catalunya. Quin perjudici pot causar, això, a l’economia catalana?
—Les seus són el lloc on es fan reunions del consell d’administració i poca cosa més. En teoria la llei diu que és el lloc on hi ha l’equip directiu, però a la pràctica això no passa. Al capdavall, doncs, quan les seus socials s’emporten una adreça postal, la veritat és que la incidència econòmica és insignificant.
—I el canvi de seu fiscal?
—La seu fiscal és el lloc on les empreses presenten els comptes davant el fisc, però això, a efectes pràctics, també té una incidència insignificant. No són sinó tràmits administratius.
—Llavors, com valoraríeu la conseqüència que ha tingut?
—En primer lloc, s’ha de deixar clar que no és bo que la seu social de les empreses se’n vagin del país. Això no ho vol ningú, perquè és un mal indicador. Tant si és perquè no hi estan bé, com perquè tenen incerteses com perquè els fa por el boicot. Per tant, encara que no tingui transcendència econòmica substancial, no és bo, que se’n vagin seus socials d’un lloc. Ara, el fet que se’n vagin a Alacant, per exemple, vol dir que faran alguna reunió allà i hi destacaran algunes persones. En el conjunt de l’empresa això tindrà poca importància, però té un valor simbòlic i és una crida a la mala interpretació de l’operació. I això ara es fa de manera abusiva.
—Què voleu dir?
—S’assimila la deslocalització de seu social amb la deslocalització de l’empresa. I l’una cosa no té res a veure amb l’altra.
—Confonen el personal?
—Sí, d’una manera evident. I això crea una certa alarma social. Segons com es vengui, sembla que hi hagi una migració constant cap a Espanya. I no és així. Les torres de La Caixa continuen al mateix lloc i les caves de Codorniu, també. Se n’han anat les seus socials i poca cosa més. Ara, si se’n fa un mal ús el cost d’imatge és important.
—N’hi ha que interpreten les facilitats del govern espanyol per a canviar el domicili social com la intenció de fer una llista negra?
—Això no ens consta. Si això fos així, seria gravíssim perquè el govern espanyol ja ha errat en el fet d’immiscir-se en una cosa que no li pertoca i que l’havien de decidir els accionistes de les empreses. S’ha ficat en el funcionament operatiu de les empreses perquè sense necessitat de consultar els socis poden tocar el dos. És una intromissió impròpia d’un estat que ha de tenir una mínima qualitat inconstitucional. I això l’estat espanyol ho ha fet amb uns arguments alarmistes.
—Aquests últims dies, partits i patronals donen moltes dades sobre previsions de futur de l’economia catalana. Per exemple, Eva Granados va dir que el 30% de la riquesa de Catalunya s’havia esfumat. Quin valor tenen aquestes dades?
—Primer de tot, Eva Granados no sap de què parla. En segon lloc, les previsions que fan alguns amb disminucions de 20%, 30% i 40% no tenen cap fonament. I només un objectiu: crear alarma política i desconcert. Per tant, no se n’ha de fer cas. Els qui diuen això només volen crear desconcert i por. No és veritat.
—Poseu-me’n un exemple?
—Algú va dir que hi hauria una forta caiguda del turisme i és completament fals. És una arma política. Algú s’ho va treure del barret i després, a la pràctica, ha resultat que hi ha hagut una caiguda moderada a remolc d’un seguit de circumstàncies que ja coneixem.
—Però ha caigut.
—Sí, una mica. El mes d’octubre ha estat un mes amb uns indicadors que han anat a la baixa. Per exemple, el comerç ha venut menys. Però bé, també ha venut menys a Extremadura i ningú no en fa cas. En segon lloc, hi ha hagut uns fets en l’àmbit polític i unes mobilitzacions amb dos dies de vaga. S’han de tractar amb cura, aquestes dades. Per una altra banda, segons les nostres dades, la primera quinzena de novembre pràcticament s’ha compensat la caiguda de l’octubre. I durant el Black Friday es va vendre un 10% més que l’any passat. No dic que hàgim d’estar eufòrics, però vivim en una normalitat una mica alterada. Vulgues o no, tota la situació política afecta, però no és lícit fer un discurs alarmista com alguns volen fer. L’economia catalana funciona pràcticament d’una manera normal, malgrat aquests discursos.
—Foment del Treball qualificava les dades de l’octubre de ‘molt dolentes’.
—No és cert. Nosaltres hem aportat dades. S’ha creat ocupació, la desocupació ha baixat més que a la resta d’Espanya. El turisme és diferent, perquè sí que hi influeixen fets com els atemptats, les batusses de l’1 d’octubre i les batusses que hi havia al final d’algunes manifestacions; tot això, internacionalment sí que perjudica la imatge de Catalunya. Per tant, la caiguda del turisme s’ha de tenir en compte dins els paràmetres dels fets que hi ha hagut. A més, el nombre de viatgers augmenta, el nombre de vols també i la caiguda en l’ocupació hotelera ha estat esporàdica, del mes d’octubre. Veurem què passa d’ara endavant. Cal tenir en compte que a la resta de demarcacions i en les marques turístiques de fora de Barcelona el comportament ha estat positiu.
—I d’on surten, aquestes dades? Són fàcils de manipular?
—Això s’hauria de demanar a qui les manipula. Nosaltres, a la comissió d’economia catalana, no direm mai coses sense fonament. Les dades s’han de justificar amb xifres. Presentar caigudes sense explicar com s’han calculat i amb quins paràmetres no és normal.
Foment alerta de la sitaucion actual, el colegio de economistas de Catalunya dice que no es verdad...
En fin la ilusión,parece que ciega a mas de uno.
Acabo con una valoración personal, no hay preparación para crear un nuevo estado y menos en tan poco tiempo, no quisierón plantear un referendum con tres opciones: Quedarse como ahora, federalismo o independendencia, hicierón su estrategia todo o nada, sus ideas unilaterales, porque saben que sus fieles lo seguiran siendo a pesar de sus errores. Gracias por su articulo valiente, hablar de colegas de profesión, siempre es complicado.
David Ros (Colegio de Economistas de Cataluña)
Si el ejecutivo de Mariano Rajoy ofrece, antes del 1 de octubre, a Cataluña un modelo de financiación como el cupo vasco o navarro, ¿se detendría el proceso soberanista o ya es demasiado tarde?La situación actual, repito, es irreversible. Son tantas las promesas incumplidas que ninguna promesa nueva pude detener la voluntad de un pueblo que ha perdido la confianza en el Estado español, y de forma clara con los gobiernos del PP y del PSOE.
En mi opinión, el proceso democrático en el que está inmerso Cataluña no se detendría con promesas de financiación. El pueblo catalán conoce que los recursos que se generan en Cataluña, unos 80.000 millones de euros anuales, se verán incrementados con la independencia, con más actividad económica, con mayor empleo, con más cotizaciones a la seguridad social catalana. Recursos que son sobradamente suficientes para ofrecer los servicios y las infraestructuras que la población y las empresas necesitan.
Lejos de desestabilizar la economía, a medida que avanza el proceso democrático hacia la independencia, más son las empresas que toman posiciones, sabedoras de que Cataluña día a día se está convirtiendo en la puerta sur y en la capital económica del sur de Europa.
....Cataluña hay unas 6.000 multinacionales que quieren seguir operando con toda normalidad. Cuatro, de la Unión Europea no se sale fácilmente, el proceso está previsto en el artículo 50 del tratado y debe ser una decisión voluntaria unilateral de quién se quiere separar. Cinco, existen opiniones de técnicos que lo que proponen es la tramitación de un derecho transitorio para la readmisión automática de Cataluña como la de Yves Gounin del Consejo de Estado francés o la de Kai-Olaf Lang, asesor del parlamento alemán. Y seis, hoy Catalunya no está representada directamente en ningún organismo de la unión Europea. La representación se realiza a través del Estado español, representación que no atiende normalmente a los intereses de Cataluña como, por ejemplo, en la política agraria común, con el corredor mediterráneo.
http://www.ikusle.com/politica/19/07/2017/entrevista-david-ros-colegio-economistas-cataluna-bce-la-independencia-poco-mas-la-modificacion-codigo-postal/
Entrevista a Modest Guinjoan, president de la comissió d'economia del Col·legi d'Economistes @economistescat
Modest Guinjoan: ‘Les torres de La Caixa continuen al mateix lloc i les caves de Codorniu, també’
Entrevista al president de la comissió d'economia del Col·legi d'Economistes, que desmenteix les prediccions catastròfiques que fan algunes patronals i partits
Aquests darrers dies veiem com patronals i partits exposen xifres de previsions econòmiques molt negatives per a Catalunya. La majoria, atribuïdes al canvi de seu social de moltes empreses arran del decret aprovat pel govern espanyol i arran de la situació política. L’últim de fer-ho va ser Foment del Treball, que dimarts va parlar de la possibilitat que algunes companyies deslocalitzessin els centres de producció. En vista de tot això, ahir el Col·legi d’Economistes va qualificar aquestes previsions d’agosarades. En parlem amb el president de la comissió d’economia del col·legi, Modest Guinjoan. És del parer que fer prediccions d’aquesta mena no fa sinó escampar alarma i que amb l’onada de canvis de seu social que hi ha hagut es confon el ciutadà.
—Per què és tan agosarat de dir que pot haver-hi deslocalitzacions d’empreses arran de la situació política?
—Perquè és una incògnita, no sabem què passarà. Vivim en un entorn d’incertesa política i no sabem cap on aniran els diferents actors polítics ni quines reaccions tindran uns i altres. Per tant, predir que marxaran empreses creiem que és tant com dir que a partir d’ara no vindrà cap més turista alemany. Respectem les opinions de tothom, però no hi ha cap base adequada per a fer afirmacions alarmistes.
—Teniu constància que hi hagi hagut cap deslocalització aquestes últimes setmanes?
—Per motius polítics, no en costa ni una. Vaja, potser estem mal informats, però ja se sabria. Poso la mà al foc que no n’hi ha hagut.
—Foment diu que a partir de l’1 d’octubre hi ha hagut una fugida en massa de seus socials d’empreses fora de Catalunya. Quin perjudici pot causar, això, a l’economia catalana?
—Les seus són el lloc on es fan reunions del consell d’administració i poca cosa més. En teoria la llei diu que és el lloc on hi ha l’equip directiu, però a la pràctica això no passa. Al capdavall, doncs, quan les seus socials s’emporten una adreça postal, la veritat és que la incidència econòmica és insignificant.
—I el canvi de seu fiscal?
—La seu fiscal és el lloc on les empreses presenten els comptes davant el fisc, però això, a efectes pràctics, també té una incidència insignificant. No són sinó tràmits administratius.
—Llavors, com valoraríeu la conseqüència que ha tingut?
—En primer lloc, s’ha de deixar clar que no és bo que la seu social de les empreses se’n vagin del país. Això no ho vol ningú, perquè és un mal indicador. Tant si és perquè no hi estan bé, com perquè tenen incerteses com perquè els fa por el boicot. Per tant, encara que no tingui transcendència econòmica substancial, no és bo, que se’n vagin seus socials d’un lloc. Ara, el fet que se’n vagin a Alacant, per exemple, vol dir que faran alguna reunió allà i hi destacaran algunes persones. En el conjunt de l’empresa això tindrà poca importància, però té un valor simbòlic i és una crida a la mala interpretació de l’operació. I això ara es fa de manera abusiva.
—Què voleu dir?
—S’assimila la deslocalització de seu social amb la deslocalització de l’empresa. I l’una cosa no té res a veure amb l’altra.
—Confonen el personal?
—Sí, d’una manera evident. I això crea una certa alarma social. Segons com es vengui, sembla que hi hagi una migració constant cap a Espanya. I no és així. Les torres de La Caixa continuen al mateix lloc i les caves de Codorniu, també. Se n’han anat les seus socials i poca cosa més. Ara, si se’n fa un mal ús el cost d’imatge és important.
—N’hi ha que interpreten les facilitats del govern espanyol per a canviar el domicili social com la intenció de fer una llista negra?
—Això no ens consta. Si això fos així, seria gravíssim perquè el govern espanyol ja ha errat en el fet d’immiscir-se en una cosa que no li pertoca i que l’havien de decidir els accionistes de les empreses. S’ha ficat en el funcionament operatiu de les empreses perquè sense necessitat de consultar els socis poden tocar el dos. És una intromissió impròpia d’un estat que ha de tenir una mínima qualitat inconstitucional. I això l’estat espanyol ho ha fet amb uns arguments alarmistes.
—Aquests últims dies, partits i patronals donen moltes dades sobre previsions de futur de l’economia catalana. Per exemple, Eva Granados va dir que el 30% de la riquesa de Catalunya s’havia esfumat. Quin valor tenen aquestes dades?
—Primer de tot, Eva Granados no sap de què parla. En segon lloc, les previsions que fan alguns amb disminucions de 20%, 30% i 40% no tenen cap fonament. I només un objectiu: crear alarma política i desconcert. Per tant, no se n’ha de fer cas. Els qui diuen això només volen crear desconcert i por. No és veritat.
—Poseu-me’n un exemple?
—Algú va dir que hi hauria una forta caiguda del turisme i és completament fals. És una arma política. Algú s’ho va treure del barret i després, a la pràctica, ha resultat que hi ha hagut una caiguda moderada a remolc d’un seguit de circumstàncies que ja coneixem.
—Però ha caigut.
—Sí, una mica. El mes d’octubre ha estat un mes amb uns indicadors que han anat a la baixa. Per exemple, el comerç ha venut menys. Però bé, també ha venut menys a Extremadura i ningú no en fa cas. En segon lloc, hi ha hagut uns fets en l’àmbit polític i unes mobilitzacions amb dos dies de vaga. S’han de tractar amb cura, aquestes dades. Per una altra banda, segons les nostres dades, la primera quinzena de novembre pràcticament s’ha compensat la caiguda de l’octubre. I durant el Black Friday es va vendre un 10% més que l’any passat. No dic que hàgim d’estar eufòrics, però vivim en una normalitat una mica alterada. Vulgues o no, tota la situació política afecta, però no és lícit fer un discurs alarmista com alguns volen fer. L’economia catalana funciona pràcticament d’una manera normal, malgrat aquests discursos.
—Foment del Treball qualificava les dades de l’octubre de ‘molt dolentes’.
—No és cert. Nosaltres hem aportat dades. S’ha creat ocupació, la desocupació ha baixat més que a la resta d’Espanya. El turisme és diferent, perquè sí que hi influeixen fets com els atemptats, les batusses de l’1 d’octubre i les batusses que hi havia al final d’algunes manifestacions; tot això, internacionalment sí que perjudica la imatge de Catalunya. Per tant, la caiguda del turisme s’ha de tenir en compte dins els paràmetres dels fets que hi ha hagut. A més, el nombre de viatgers augmenta, el nombre de vols també i la caiguda en l’ocupació hotelera ha estat esporàdica, del mes d’octubre. Veurem què passa d’ara endavant. Cal tenir en compte que a la resta de demarcacions i en les marques turístiques de fora de Barcelona el comportament ha estat positiu.
—I d’on surten, aquestes dades? Són fàcils de manipular?
—Això s’hauria de demanar a qui les manipula. Nosaltres, a la comissió d’economia catalana, no direm mai coses sense fonament. Les dades s’han de justificar amb xifres. Presentar caigudes sense explicar com s’han calculat i amb quins paràmetres no és normal.
- https://www.vilaweb.cat/noticies/modest-guinjoan-les-torres-de-la-caixa-continuen-al-mateix-lloc-i-les-bodegues-de-codorniu-tambe/
- http://economistesdecatalunya.es/?p=303
- http://economistesdecatalunya.es/?p=297
- http://economistesdecatalunya.es/?p=292
- https://alnavio.com/noticia/11641/bitacora/patronal.-riesgo-de-insolvencia-economica.-cataluna..html
- http://articulosclaves.blogspot.com.es/2016/12/los-federalismos-del-siglo-xxi-tfreixes.html?q=federalismo+teresa+Freixes
- http://articulosclaves.blogspot.com.es/2017/11/en-homenaje-joaquim-muns-2016.html