Creu que les eleccions del dia 21D són legítimes?
Són convocades pel govern de l'estat espanyol a partir de l'aplicació de l'article 155 de la constitució i després de suspendre l'autogovern de Catalunya. No és una cosa de legitimitat o no, és el que és. O hi vas o no. El que no són és un referèndum. Són una nova oportunitat que tenim per intentar sortir de la situació on ens trobem. Una situació extremadament complicada i que només se'n pot sortir tornant a la Constitució, tornant a l'Estatut i buscant el consens.
Creu que és just que aquestes eleccions es produeixin amb part de l'anterior govern a presó i l'altra a l'estranger?
No és just que hi siguin. Mira, aquests darrers dies, el Tribunal Constitucional ha permès que no vagin a la presó aquells ultradretans que van agredir les persones que eren a Blanquerna a Madrid. El TC ha tingut en compte que alguns d'aquests personatges tenen fills. Gent d'ultradreta que entren a un acte i comencen a agredir i arrancar cartells. En canvi tens uns electes que procedeixen com ells creuen que han de fer i es veu que ells no tenen fills, no tenen família. Se'ls empresona. Imaginat quina justícia. Ningú es pregunta si això és acceptable? Aquestes presons provisionals tenen sentit? A l'Estat espanyol tenim un gran problema amb la justícia. Si aquesta és utilitzada pel partit que governa en funció de la seva ideologia, no pot ser dita justícia.

No creu, com van dir algunes persones en aquell moment, que era una manera d'intentar assenyalar els diputats que sí que votaven que sí?Sóc dels pocs sobiranistes que el 27 de setembre de 2015 va reconèixer que no s'havia guanyat. En privat i en públic he criticat la DUI. És una de les bestieses més grans que s'han fet. Això no m'impedeix demanar l'alliberament immediat dels presos, la suspensió del 155 i l'anul·lació de totes les causes judicials obertes i les que s'obriran.

Partint de la seva percepció de què la justícia és usada pel govern en funció de la seva ideologia. Com veu que els diputats del partit on vostè es presenta mostressin el sentit del seu vot el 27 d'octubre?
Sóc a la llista d'En Comú Podem de forma simbòlica. Per qüestions ètiques. Per entendre que és l'única sortida que tenim sense mentir, sense recórrer a la mentida ni fer cap manipulació emocional. N'hi ha que ho diuen, però n'hi ha que de moment no ho diuen però ho fan després. Sembla que ara a Catalunya ningú era partidari de la declaració unilateral d'independència. Si escoltes Marta Rovira, sembla que ERC no ha estat mai unilateralista. Aleshores, el 27O uns diputats de Catalunya Sí Que es Pot van mostrar el seu vot, jo no hi tinc res a dir. És un tema individual. No sé si jo ho hagués fet o no.

No, home no. El que ha d'analitzar la majoria és preguntar-se perquè amb uns resultats que no avalen el que van fer, van decidir fer-ho. Avui no tenim autogovern. És molt greu això! Se suposa que ens havien de portar a la pre-independència i ens han portat a la pre-autonomia. Creus que això és acceptable? Ningú ha de fer autocrítica? Jo, sí demà tenim un referèndum acordat, voto que sí. Ho comprens? Saps que els vots no valen el mateix a Barcelona que a Lleida? No valen el mateix. Només amb això no n'hi ha prou per entendre que no es pot fer cap declaració ni proclamar res només amb una majoria amb escons? No cal fer ciència política per entendre això.

“Cada vegada que Pedro Sánchez ha parlat de plurinacionalitat s’ha apagat el sol”Per tant, si hi hagués més d'un 50% dels vots, seria legítim?
No! Clar que no! Que és un referèndum això? Escolta, jo vaig a una llista que no es diu ni sí ni no. Hi ha qui diu que el 21D és el referèndum acordat, bé, doncs mira, jo dic que tinc quatre ales. El dia 21 són unes eleccions autonòmiques, vergonyants, que ens ha convocat, per primera vegada, el govern d'Espanya. Ningú ha d'assumir responsabilitats polítiques?

Si hi hagués una majoria clara de partits partidaris de la independència, fins a quin punt s'hauria d'intentar el pacte amb l'estat?
T'ho dic sincerament, hem de sortir d'aquest bucle. Fa molts anys que no tenim govern efectiu. És gravíssim. Estem perdent competitivitat i això es veurà amb les xifres oficials. Això no pot ser, comprens? No es pot continuar d'aquesta manera. Ja està bé! Quin és el pla de futur de Catalunya pel 2050? A mi m'agradaria saber-lo. Jo tinc fills. Jo sé que ara he d'anar a Barcelona i no hi podria anar, perquè hi ha uns gravíssims problemes de mobilitat. Tenim pla o no tenim pla?

Per vostè, seria necessari que en aquesta legislatura es deixés de parlar d'independència o de fer un referèndum i es comencés a parlar d'altres coses?
Sí i no. Expliquem-ho bé: el que s'ha fet fins ara ha estat un absolut fracàs. Pitjor no hauria pogut anar. Hem d'assumir-ho, això és la realitat. Ara tenim un problema gravíssim. Mig govern a la presó i altre mig a Brussel·les. El primer que hem de fer és trobar el màxim consens per aconseguir, entre tots, alliberar-los. La segona cosa que hem de fer és conformar un govern eficaç, que governi. Si el tenim, l'article 155 ja no hi serà. El que hem de fer, des del consens, és no renunciar al referèndum pactat. Hi ha altres forces a Espanya, sobretot Podemos, que, costant-li molt car, defensen que som una nació i que Espanya és plurinacional. Tampoc hem de descartar altres forces polítiques. La Constitució es reformarà, és inevitable. L'única sortida que volem és fer política amb majúscules. Això vol dir diàleg, negociació i pacte. Sense "tenim pressa" i sense "mambo". Això és el que hem de fer. Si hi ha partits que van a les eleccions dient coses que saben que no poden fer, ja hi tornarem a ser. Si els que estan a favor de la independència treuen el 50% +1 dels vots és legítim? No, perquè tornarem a trobar-nos una via unilateral. Si creus que aquesta via és la que cal, has de tenir un percentatge molt més gran que el 50%.

Tu has de controlar el territori, has de tenir la força, el monopoli de la violència. Ho deia Germà Bel, no ho dic jo. De cop i volta, algú descobreix que el pitjor que els pot passar als estats és que els declarin la guerra o que una part del seu territori en marxi de manera unilateral. Què farà aquest estat? Defensar-se. I com ho farà? Amb tot. Què vol dir això? Que jo hi estic d'acord? No! Però és el que és. Si un bomber sap que el foc crema, perquè un mandatari no sap el que jo t'he dit ara?

Creu que després del 21D els partits independentistes rebaixaran les seves expectatives rupturistes?
Ja ho han fet. Mira el que estan dient. "No estàvem preparats", "hem d'acumular més forces", "la via unilateral és aigua passada"... Els únics que diuen que no són la CUP, aquells que van tirar la furgoneta del mambo. Però els altres clar que ja ho estan dient. No poden dir una altra cosa. Si jo fos ells, reconeixeria que s'han equivocat i demanaria disculpes. Encara que diguin al seu programa coses rupturistes, ja et dic jo que res. Res. A mi m'agrada anar de cara. O referèndum acordat o 80% de la població a favor de la unilateralitat i de tot.

Què ha canviat des del 2013, quan vostè reclamava la independència a la revista d'ERC?
Les coses sempre tenen el seu context. En aquest s'han d'emmarcar les frases. El que seria estrany és que un fos de la Falange i després fos d'ERC. El 2013 no havíem fet el 9N. No l'havíem fet. Per tant, t'has d'emmarcar en aquest context. Jo em vaig implicar en el 9N, no només en la qüestió de la sobirania, sinó també a la qüestió social. La major part de les conferències que vaig fer van anar dedicades a la pèrdua dels nostres drets, els desnonaments, les polítiques del PP i després parlava de la independència i el dret a decidir. L'única sortida que tenim a Catalunya per tenir un autogovern ple i poder atendre d'acord amb la nostra riquesa les nostres necessitats és la independència. Això continua sent vigent avui. Es va fer el 9N, jo vaig fer un llibre sobre el 9N. Surt el que surt del 9N i després es fa una conferència d'Artur Mas, dues o tres setmanes després. Penso que Mas allà s'equivoca molt, moltíssim, perquè, recordaràs que jo deia que "això només es podria fer des del país i no des del partit". Mas va fer una conferència on va fer partit. Allò que ell va exposar, no ho havia consensuat amb Junqueras. Aquest va fer una resposta al cap d'unes setmanes i evidentment, per mi, allà es va acabar tot. El 27S vam tenir unes eleccions on es van conjurar per seguir el full de ruta sense tenir l'aval de l'electorat.

Vostè, llavors, era part de l'entorn d'ERC?
No, jo no he estat mai d'ERC. No he estat mai de cap partit. Bé, sí a la clandestinitat vaig ser de les Joventuts del PSUC i molt poc temps del PSAN. A partir d'aquí, ja no milito enlloc més. Si em preguntes quan surto del procés, jo et dic que després d'aquelles conferències ja començo a exterioritzar el meu malestar. I en surto del tot el 27S del 2015, quan veig que es conjuren per no fer cas a la realitat. I el 9 de novembre del 2015 fan una de les pitjors coses que s'han fet durant el procés. Van fer pràcticament una declaració d'independència. Allò va ser un error tan gran. Es va posar en alerta tota la Birgada Aranzadi. Ara, en la interlocutòria que ha fet ara el Tribunal Constitucional, saps quin és l'inici d'aquesta desobediència? El 9 de novembre de 2015.

El que hem de fer és tornar a la realitat. Tu creus que és acceptable aquests balcons que tenim. Tu creus que la gent hi ha de mostrar d'on se sent. Creus que això és normal? Què hem fet? Hem despertat un mostre. Saps què haurem de fer ara tots? Tornar a defensar l'escola catalana. Perquè el nacionalisme espanyol té una assignatura pendent, Catalunya. Nosaltres encara som i volem ser. Això els treu de mare. Han d'arrasar amb això. Ara van cap a l'escola i després aniran cap als mitjans. Nosaltres hem alimentat aquest monstre. Als que ens han insultat, perquè ens han dit botiflers i venuts, ja fa anys que ho avisem. Ara ens hem de conjurar per recuperar l'autogovern, per fer pots, per governar.

Com es pacta amb aquest monstre que vostè diu que s'ha despertat?
El primer que has de fer és no sortir de la constitució. El primer que has de fer és tornar a l'Estatut i la Constitució. Perquè l'Estatut te l'has carregat tu! No se l'han carregat ells. Si parles amb el lletrat major del Parlament, que per cert, em sembla que és sobiranista, t'ho explicarà. Per tant, fem un bon govern i fem política. Has vist que han fet els bascos? Doncs, a veure si aprenem. Però clar, els independentistes diuen "no! Pujol, no. La puta i la Ramoneta.... nosaltres pit i collons". Doncs pit i collons. Però ara resulta que hem de sortir al carrer per tornar a demanar "llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia". Té d'aixonses el tema. I ningú és responsable d'això? Quan faig aquesta pregunta em diuen: "els espanyols". Que no sabem qui tenen al davant? I nosaltres, quina responsabilitat hi tenim en això? I a sobre has d'acceptar que hi ha una cosa pitjor de la qual no en parlem. Han entrat fins a les màximes profunditats del nostre autogovern. Saps què significa això? Que ho tenen tot, tot, absolutament tot. Els discs durs, els correus. I com quedaran els Mossos? Què li passarà a Trapero? De tot això no en parlem i és molt greu.

Creu que per Catalunya en Comú Podem, seria un fracàs treure els mateixos o menys escons dels que tenia Catalunya Sí Que es Pot?
Si vols que et digui la veritat, no ho sé. Sóc a CatComú per una qüestió ètica, perquè són els únics que ofereixen una alternativa viable. Difícil? Moltíssim. Però l'altra és impossible.

Qui també s'ofereix a bastir una "alternativa viable"és el PSC, què creu que els diferencia?
Que jo sàpiga, el PSC, el PSOE, vaja, no reconeix Catalunya com a nació. Cada vegada que Pedro Sánchez ha parlat de plurinacionalitat s'ha apagat el sol. El PSOE és la segona columna vertebral de l'Estat. Tot i que Sánchez ha tingut uns moments d'obertura que crec que s'ha d'aprofitar, a l'hora d'aplicar el 155 s'hi han posat a favor. També és veritat, i ho sé de primera mà, gràcies a la seva intervenció, el 155 no ha anat més enllà. Ja veus que jo no sóc un polític. Un altre no et parlaria en absolut bé de cap altre partit. Van fer costat al 155, però van impedir que intervinguessin els mitjans públics. S'ha de tenir en compte.

Pactaria amb ells?
Crec que es pot parlar amb els socialistes. Pots pactar amb el PDeCat i ERC. Però no es pot amb el PP i C's. Amb el PSC crec que aconseguiries arribar a un acord al cap de moltes hores. Trobaries uns mínims. Amb els altres és molt difícil, perquè busquen la teva desaparició. Volen dividir Catalunya i saben que si destrueixen l'escola catalana, el català té els dies comptats. Fa molts anys, quan era professor a la Pompeu Fabra, vaig tenir una discussió amb un d'ells que quan li parlava de llengües minoritàries em va respondre: "Darwin". És a dir, cada dia moren moltes llengües al món, un dia li tocarà al català.

I amb la CUP s'hi pot pactar?
Jo crec que sí. Per què no. Hi ha uns mínims i aquest són els que et permeten avançar. Ara, evidentment, jo, Jaume Barberà, tindria un requisit per formar govern, l'abandonament total i absolut de la unilateralitat. Si es torna a la ciència-ficció serà difícil formar governs, t'ho dic com a Jaume Barberà, no com a Catalunya en Comú
.